La distància és temps

La distància és temps

La distància és temps

Hi ha qui mesura la distància en quilòmetres. D’altres, en temps. És el meu cas: ara mateix no estic a tres-cents quilòmetres de casa, sinó a tres hores i tres quarts a cop de volant.

La neu colpeja amb violència el parabrises. No és culpa seva, la té la velocitat a la que s’obre pas el cotxe. Sobre el paisatge cau finament i dolçament. Abans de que qualli al terra, l’aiguaneu s’assenta per crear el mantó blanc. A la vegada, provoca que els pneumàtics cruixin sobre la carretera. És curiós perquè en el moment més delicat de la conducció, sentir el cruixent sota meu, que dóna la sensació que les rodes s’agafen amb força a la carretera, em fa sentir segura. El paisatge blanc i gèlid també provoca que el temps s’alenteixi per minuts, fins arribar-se a parar. Tot està petrificat, l’únic que es mou sóc jo, que deixo la idíl·lica Val d’Aran per tornar a la ciutat. A mesura que vaig fent quilometres, els núvols es dissipen a la mateixa velocitat que els graus treuen els colors al termòmetre. Els últims rajos de sol de l’hivern agafen el relleu al paradís cristal·lí i tenyeix de colors daurats les muntanyes i camps del Prepirineu, destacant el precís perfil d’una dona que emet el congost de Mont-rebei vist des del nord. La foscor avança mentre plano per les extenses esplanades de La Noguera, però, abans de que caigui la nit tancada, un reguitzell infinit de llums vermelles indiquen el camí a seguir.

Del nord cap al sud, travessant el país de la muntanya a la ciutat, un embús quilomètric atura el viatge. Una hora perduda per un accident, 60 minuts per recórrer tres quilometres. Mentre converso la paciència i la ràdio es converteix en la millor companyonia, penso que aquella situació em dóna la raó: la distància no són quilometres. És temps. Els semàfors permeten que els minuts segueixin passant fins que apago el motor del cotxe i es fa el silenci. Aleshores, el comptaquilòmetres marca 305. El cronòmetre també s’atura. Estic a quasi quatre hores de casa, de l’abraçada de la família i de l’aire pur.

No hay comentarios

Publica un comentario